Les dones en les futures Forces de Defensa de Catalunya: una nova oportunitat per la nostra societat

Entrenament dels Jaeger (Noruega)

En celebració del 8 de març, dia de la dona treballadora, des de la SEM (Societat d’Estudis Militars) volem oferir la nostra percepció sobre quin ha de ser el paper de les dones en les futures FDC (Forces de Defensa de Catalunya). En primer lloc cal donar rellevància al fet que no cal (o no fa tanta falta) fer cap document on es digui quin serà el paper dels homes en les FDC, però sí que és necessari explicitar el paper que hi han de desenvolupar les dones; amb aquest sol fet mateix ja es pot percebre la llunyania de la normalitat justa, igualitària i equitativa que creiem que hi ha d’haver en una societat saludable. A més a més, creiem que aquesta igualtat només pot culminar quan hi hagi dones que, en tant que treballadores, ocupin càrrecs en cadascun dels estrats dels seus llocs de treball, per tant, centrant-nos en el nostre àmbit, que arribin a ocupar el càrrec de general.

 

El fet de poder partir de zero en el que haurà de ser una de les institucions elementals de la futura República Catalana, ens brinda l’oportunitat de treballar des del primer moment el paper elemental que les dones duran a terme dins de les FDC. A diferència de les forces de defensa d’altres països que sovint arrosseguen una mentalitat masclista i heteropatriarcal en què el paper de les dones i les seves oportunitats, ja no només d’ascendir, sinó de no poder integrar-se en segons quines unitats és complicat, si no impossible, pel sol fet de ser dones, a Catalunya tenim l’oportunitat (encara més, la responsabilitat) de poder crear una part fonamental de qualsevol estat sobirà sense l’herència i les mancances de l’heteropatriarcat. Seguint les línies del feminisme del segle XXI, creiem que cap persona ha d’estar reprimida ni vetada per raons de sexe, gènere, ni d’orientació sexual.

 

Partint d’aquesta base, prenem com a model i exemple certs països que han posat de manifest que una dona pot ser igual o més capaç que un home a l’hora de realitzar diferents tipus de tasques. És el cas de, per exemple, de Noruega, on les dones poden integrar-se en qualsevol mena d’unitat de combat i la duresa de l’entrenament i de les funcions que s’espera que després pugui complir són les mateixes que les de qualsevol home; tant és així que 6 unitats de forces especials noruegues estan integrades només per dones. Els noruecs també compten amb unitats mixtes, com és el cas d’una secció de tancs comandada per una dona. Evidentment, també poden fer carrera dins de les seves forces de defensa, de manera que hi ha dones dins de la cadena de comandament, tant pel que fa a oficials com a sotsoficials. La premissa que una dona, per la seva condició com a tal, és inferior, més dèbil, etc. són plantejaments que han de quedar en el passat i que cal desestimar per a les FDC.

 

Una altra problemàtica més greu que la discriminació és la dels abusos psíquics, físics i sexuals. Cap país n’és indemne i les forces armades que integren dones han hagut d’encarar la problemàtica del masclisme que s’arrossega de la vida civil, i per culpa de la dinàmica arcaica pròpia. Cal molta pedagogia per eradicar aquests comportaments. En aquest sentit, és molt esclaridor l’article “I didn’t know” del blog anomenat The Angry Staff Officer, en què un oficial dels Estats Units relata les seves vivències personals sobre el tema. En aquest article es relata la problemàtica, per una banda, des del punt de vista de la complicitat  entre els membres d’una unitat militar, cosa que fa que ningú delati els assetjadors sexuals, per no trair la confiança en el grup; això és possible quan un membre deixa de ser percebut pels altres com algú que  forma part del grup: “It is one servicemember telling the other that she or he is not equal to them. That she or he does not deserve to be treated with the same respect as everyone else. And in fact, that she or he is no longer viewed as a servicemember in the United States military, but is instead just an object or an opportunity.” Per altra banda, es planteja el fet que algú -qui sigui- que comet un abús o una agressió en un membre de les forces de defensa, debilita la persona agredida i tot el seu grup, cosa que converteix l’agressió en un atac a totes les forces de defensa: Over time, they can degrade the capabilities of units and drive the individual out of the military altogether. Which is why sexual harassment and assault are not just attacks on individuals: they are attacks on the United States military, and should be treated as such.” Fent-ne una extrapolació ràpida, podem concloure que un atac a una companya és un atac a ella en particular, al col·lectiu de dones i alhora a tota la unitat a la qual pertany l’agredida.

Som lluny d’aconseguir la societat que volem, però cal seguir-la exigint des de tots els fronts. La defensa del país també consisteix en defensar una societat més saludable amb si mateixa i això inclou la defensa dels drets de les dones a poder optar a qualsevol feina, a poder ascendir en càrrecs de responsabilitat i a no ser discriminada pel fet de ser dona.

Per acabar, és prou rellevant esmentar l’article d’un ex membre dels Navy SEALs (Sea Air and Land) en el qual ell mateix posava de manifest que el que es pretén en un grup d’operacions especials (i extensible a totes les unitats d’unes forces armades) és la màxima capacitat d’adaptació, per tant, el que fa millor una unitat és la màxima diversitat, en tots els sentits, de les persones que l’integren. En el mateix article es posa damunt la taula la qüestió de la “debilitat inherent” del sexe femení; per respondre-ho es fa aquesta pregunta: “How will a woman carry out an injured man who’s bigger than she is?” i la seva resposta és: “The same way a 150-pound guy will carry out a 250-pounder. Probably with some help.”, és a dir: “Com podrà una dona dur un home ferit que pesa més que ella? De la mateixa manera que un home de 70 quilos durà un company de 110 quilos. Probablement amb una mica d’ajuda”.