Hipòtesis de l’incident aeri espanyol al Bàltic

El passat dimarts 7 d’agost, un caça de l’Exèrcit de l’Aire espanyol va disparar accidentalment un míssil AIM-120 AMRAAM. Ens proposem amb aquest article de formular-ne unes primeres hipòtesis, tot esperant que en surtin les dades oficials de la investigació en curs per part de l’OTAN i el Ministeri de Defensa d’Estònia.

Cal abans, fer un breu apunt de la situació general. Com és sabut, les tres repúbliques bàltiques no disposen dels recursos per proporcionar-se unes forces aèries pròpies. En tant que membres de l’OTAN però, aquestes disposen del suport d’aparells de combat d’altres membres de l’Aliança, en el marc de la missió “Baltic Air Policing“. Els països es van tornant en períodes de sis mesos, generalment. A nivell operatiu això es tradueix en dos caces disponibles per envolar-se immediatament en cas d’intrusió en l’espai aeri d’Estònia, Letònia i Lituània.

Espanya hi ha participat des del 2006, però amb més freqüència des del 2014. Entrem ara doncs, a les qüestions més tècniques.

Per tal de dur a terme la seva missió, els caces van equipats amb diferents tipus de míssils destinats al combat aire-aire. Un d’ells és l’AIM-120 AMRAAM. Míssil radàric, tot temps, de mitjana distància (BVR-Beyond Visual Range). Segons el model pot assolir una distància de les 30NM fins a les 100NM. El seu guiat és del tipus “Fire and Forget” (Llançar i Oblidar), gràcies al radar actiu i al sistema inercial que porta incorporat, que permeten que a certa distància de l’objectiu el míssil sigui totalment autònom, sense dependre de la informació del radar de l’avió llançador.

Configuració Aire-Aire. Font: Eurofighter Typhoon

El caça Eurofigther pot carregar fins a 6 míssils d’aquest tipus alhora, els quals queden configurats en cada una de les estacions on s’allotgen, i que el pilot pot configurar i comprovar també des de la cabina mitjançant la pantalla d’armament “STORE”. Per entendre el cas que ens ocupa i poder veure que ha pogut fallar per tal que es produeixi un llançament involuntari d’un míssil, hem d’explicar quin és el procediment estàndard que el pilot ha de seguir fins que es produeix el llançament.

Partint de la premissa que l’armament està ben configurat i seleccionat per cada modalitat de llançament (FOX I, FOX II, FOX III), el següent pas es estar en vol i tenir seleccionat el mode A/A (“Air to Air”), que és el mode que configura el software del caça i habilita tota la simbologia al HUD (Head Up Display) per poder realitzar un llançament de míssil aire-aire o utilitzar el canó en mode aire-aire també. Un cop tenim l’avió en mode A/A i tenim seleccionada l’opció de llançament d’un FOX III (denominació que utilitza la OTAN per míssils com el AIM-120), el següent pas seria situar el MASS SWITCH (Master Armament Safety Switch) en la posició “ARM”. Si aquest selector està a la posició SAFE o STANBY no és possible de cap manera realitzar un llançament real de qualsevol armament, però sí que es poden fer llançaments simulats si es troba en la posició STANBY. Una vegada el selector està a la posició ARM, ens queda comprovar un últim selector que es troba a la palanca de vol (HOTAS), i que es denomina LATE ARM SWITCH.  Aquest  té dues posicions: SAFE o ARMED. La posició SAFE bloqueja de manera mecànica que es pugui pressionar el “Trigger” (gallet), per tal de realitzar el llançament. Per tant, hem de seleccionar la posició ARMED i finalment, pressionar el Trigger per poder realitzar el llançament del AIM-120.

“Cockpit” de l’Eurofighter / Font: Eurofighter Typhoon

A partir de l’estudi de la seqüència de llançament del míssil AIM-120 AMRAAM des de un Eurofighter Typhoon, podem veure que existeixen dues hipòtesis probables que produeixin un llançament fortuït. Per un costat hi hauria la fallada tècnica del software, que vindria produïda pel fet de, tot i tenir el MASS SWITCH en la posició STANBY o SAFE, al realitzar un llançament simulat, el sistema realitzés un llançament real. Per l’altre costat hi hauria la hipòtesi de l’errada humana, que s’hauria produït en el moment en que el pilot no va comprovar que el MASS SWITCH estigués en SAFE o STANBY abans de realitzar el llançament simulat, o que, tot i ser conscient de portar el MASS en posició ARM no va tenir la precaució de seleccionar el LATE ARM SWITCH en la posició SAFE per evitar que qualsevol moviment involuntari de la mà dreta del pilot, per exemple, durant una maniobra d’alta carrega estructural (G’s), produís que pressionés el Trigger i es realitzés el llançament fortuït del míssil.

En tot cas, per sort, no hem de lamentar cap víctima, i finalment seran les investigacions que s’estan duent a terme les que acabaran aclarint els fets.