Notes sobre la via eslovena

Per tal de posar llum al tema del qual tothom parla d’ençà que el president Torra en va fer esment,l’anomenada “via eslovena, des de la SEM hem cregut convenient compartir una anàlisi des del punt de vista militar, perquè cadascú en pugui treure les seves pròpies conclusions.

La República d’Eslovènia, país de 2 milions d’habitants i 22.000 km2, avui dia disposa d’unes forces de defensa completament professionals, amb una dimensió de 7.250 efectius permanents, als quals se’ls poden sumar uns 1.500 reservistes (contractuals) si s’escau. (1) Forma part de l’OTAN i la UE, fet que redunda en la seva capacitat de dissuasió davant d’agressions exteriors. Tanmateix, això no sempre ha estat així, tot requerint de forces de major dimensió fins no fa gaire.

Avui hom es pot sorprendre de com els eslovens van poder enfrontar-se amb èxit a l’Exèrcit Federal de Iugoslàvia (JNA), però com qualsevol moviment seriós, es prepararen amb cura els mitjans necessaris per assolir els objectius. Si remuntem a 1968, veiem com a Iugoslàvia es percep amb preocupació la invasió de Txecoslovàquia per part del Pacte de Varsòvia. Per tal fer front a una possible invasió, el govern del mariscal Tito estimà convenient disposar d’una política de defensa més eficaç. Fou així com s’adoptà la doctrina anomenada Defensa General del Poble. Conseqüentment, s’establiren forces territorials a cada república i província.

Així doncs, ens trobem amb que les forces regulars, depenents del govern federal, disposaven d’unes forces auxiliars (equipades i entrenades). Alhora, aquestes eren capaces d’operar de forma autònoma en petits destacaments, talment com a la Segona Guerra Mundial. En el cas de la Defensa Territorial d’Eslovènia, els comandaments i la llengua eren els propis del país.

Saltem ara endavant, a l’abril del 1990. La victòria de la coalició DEMOS a les primeres eleccions democràtiques a Eslovènia, fou seguida d’un esdeveniment gents casual: la supressió de la doctrina de Defensa General del Poble per part del govern central de Belgrad. Les forces territorials eslovenes havien de passar a estar sota el control directe del JNA. El desembre del mateix any es celebraria el referènfum sobre la independència, guanyat amb un 94,8% de vots a favor. El govern d’Eslovènia, com qualsevol govern lleial als seu poble, es disposà a complir el mandat. Alhora, aplicà el sentit comú tot rebutjant desarmar-se.

Simultàniament, sabedor com era el govern de Lubliana que el govern federal iugoslau imposaria la cadena de comandament del JNA a la de la Defensa Territorial, va aprofitar una organització existent però en desús per tal de circumval·lar la cadena de comandament del JNA l’anomenada Estructura de Maniobra de Defensa Nacional, que va començar a actuar clandestinament. Alhora van fer tot el possible per evitar que el material, equip i armes de la Defensa Territorial caigués sota control del JNA.

Cerimònia de Jurament dels nous soldats eslovens, 2 de juny de 1991 / Ministeri de Defensa d’Eslovènia

Poc després, s’establirien dos centres d’instrucció militar, i els primers reclutes feren la cerimònia de jurament el 2 de juny de 1991. No cal dir que el JNA no havia restat pas quiet en aquest període: el quarter general de la Defensa Territorial havia estat ocupat l’octubre del 1990 (poc abans del referèndum). Però el fet que hi hagués una estructura paral.lela clandestina, sumada a la dispersió del material militar, van fer inefectiva aquesta acció. (2)

Finalment, arribà el dia de donar compliment al mandat democràtic: el 25 de juny Eslovènia declarava la independència. El JNA inicià una operació per capturar punts fronterers i bloquejar el país. Tanmateix, la situació se li capgirà. Efectivament, les unitats mecanitzades arribaren als posts fronterers, hi hagueren diversos combats i desenes de morts en els 10 dies de conflicte que seguiren. Però les unitats del JNA es trobaren bloquejades per la Defensa Territorial, tant als punts fronterers com als aquarteraments. En la majoria dels casos, després dels primers intercanvis de trets amb la policia eslovena, aquesta es retirava tot deixant que les unitats federals iugoslaves capturessin els posts. Aleshores, les unitats anti-tanc de la Defensa Territorial destruïen o inutilitzaven els blindats de la capçalera i la reraguarda.(3) Tot seguit, aprofitant la sorpresa i un espai de maniobra limitat, la infanteria eslovena assaltava les confoses columnes del JNA.

Cal fer esment que, si bé l’oficialitat del JNA estava dominada per serbis i montenegrins, ideològicament inclinats a la unitat de Iugoslàvia sota supremacia sèrbia, les tropes involucrades foren soldats de lleva (30% albanesos, 20% croats, entre 15 – 20% serbis i montenegrins, 10% bosnians musulmans, i 8% eslovens (4)) que ràpidament es van desmoralitzar, ja que no tenien cap motivació real per lluitar contra els eslovens.

Amb unes forces inoperatives sobre el terreny, i una pressió internacional creixent, Belgrad va cedir. S’havia subestimat la voluntat i capacitat d’organització eslovenes, i els resultats foren contundents. En total, el JNA havia perdut 31 tancs, 22 vehicles de combat d’infanteria (IFVs), 172 vehicles de transport i 6 helicòpters. Les baixes sumaven 45 morts i 146 ferits, a part de 4.836 presoners i 3.090 soldats del JNA que van canviar de bàndol, als quals s’afegir unes 2.800 desercions. Les forces eslovenes havien tingut 19 baixes mortals 182 ferits. Ensangonats però invictes, els independentistes eslovens havien resistit.(5)

Poc després, amb la declaració de Brioni auspiciada per la Comunitat Europea, es donaria reconeixement als fets consumats

No entrarem ara en els desenvolupaments posteriors, que si escau, podem anallitzar més endavant. Tanmateix, des de la SEM considerem que quan es parla sobre política de defensa, se n’ha de parlar amb propietat. Valgui el cas d’Eslovènia com a exemple.

 

  1. Military Balance 2017. IISS p.157
  2. Slovenian Armed Forces History, web consultat el 9-12-2018
  3. Bradshaw, Mark. “Slovenian War of Independence”. web consultat el 9-12-2018
  4. Meier, Viktor. Yugoslavia, “A History of its Demise”. Routledge, London, 1999
  5. Kosirnik, Rok, “Slovenian independence: a case study of success” : US Army College and General Staff College, 1996. pp.57-61

 

Lectures complementàries:

Resolució sobre l’Estratègia de Seguretat Nacional de la República d’Eslovènia (ENG), Ministeri de Defensa d’Eslovènia, 2010

Doctrina Militar (ENG), Comandament de Doctrina, Desenvolupament, Educació i Instrucció de les Forces Armades d’Eslovènia, 2006