Baròmetre sobre política de defensa de Catalunya 2019


Enguany la SEM ha encarregat per tercera vegada en baròmetre sobre la política de defensa de Catalunya. Com en les darreres dues ocasions, l’empresa GESOP ha realitzat 1.600 entrevistes a persones d’arreu del Principat. Podem anunciar doncs, que hi ha una majoria de catalans d’acord amb que Catalunya disposi d’unes forces defensa en cas que esdevingui independent.

Desgranem doncs, els resultats per cadascuna de les tres preguntes

 

1 – EN CAS QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN PAÍS INDEPENDENT, ESTARIA D’ACORD QUE DISPOSÉS D’UNES FORCES DE DEFENSA EQUIPARABLES A LES D’ALTRES PAÏSOS EUROPEUS SEMBLANTS A CATALUNYA?

 

Un 49,6% hi respon favorablement, superant en 10,9 punts als contraris, que en són un 38,7%.

Així com entre els enquestats homes hi ha un empat tècnic de 45,4% a favor vers 45,5% en contra, en les dones hi ha una victòria marcada del sí 53,6% davant un 32,2% en contra: 21,4% de diferència. Ensems, el segment més partidari és el dels joves (de 16 a 29 anys): 63,1% a favor vs 33% en contra fins a 30,1 punts de diferència. Convé no oblidar que en totes les franges d’edat guanya el Sí.

És remarcable també la determinació dels estrangers respecte als enquestats amb nacionalitat espanyola. A tots dos col•lectius guanya el Sí, però entre els estrangers la diferència és del 27,9% i entre els altres és de 9,6%.

El Sí a unes forces de defensa també guanya indiferentment de les preferències lingüístiques o el nivell d’estudis.

 

Alhora, en l’eix esquerra-centre-dreta guanya el sí, sense excepcions, però amb major avantatge entre els enquestats de centre i de dreta.

 

Respecte al sentiment de pertinença, en un arc que va des d’únicament espanyol fins a únicament català, el rebuig a les forces de defensa només guanya entre els que se senten exclusivament espanyols.

 

Finalment, en el record de vot trobem que els favorables a unes forcea de defensa són els votants de JxCat, ERC, PSC i PP, mentre que els contraris són els Comuns, Ciutadans i la CUP.

 

2 – EN CAS QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN PAÍS INDEPENDENT I DISPOSI DE FORCES DE DEFENSA, CREU QUE UNA DE LES SEVES FUNCIONS HAURIA DE SER LA PARTICIPACIÓ EN MISSIONS DE PAU INTERNACIONALS?

 

Com en les edicions anteriors, els favorables a participar en missions de pau internacionals guanyen amb gran diferència. Concretament, són un 73,4% a favor que contrasta amb només un 17,3% en contra.

 

Apareix un gran consens en aquest camp, indiferentment del sexe, l’edat, el sentiment de pertinença o el record de vot: en la majoria dels casos els favorables guanyen per més de 50 punts.

 

3 – EN CAS QUE CATALUNYA ESDEVINGUI UN PAÍS INDEPENDENT, ESTARIA D’ACORD QUE FOS MEMBRE DE L’OTAN?

 

La majoria dels enquestats són partidaris de pertànyer a l’Aliança Atlàntica: un 46,4% favorable respecte un 35,6% en contra. És a dir, el Sí supera en 10,8 punts al No.

Com en el cas de la participació en missions de pau, el Sí s’imposa en gairebé tots els àmbits, amb les excepcions dels enquestats entre 45 i 59 anys (42,6% Sí contra 43,9% No) i els votants de la CUP (22,2% Sí vs 61,2%)

 

Conclusions

 

Tres anys seguits realitzant el baròmetre de política de defensa ens permeten establir una certs patrons. En primer lloc, la societat catalana estaria a favor de dotar-se d’unes forces de defensa homologables a les d’altres de països d’Europa semblants. Els tòpics, respecte a l’actitud catalana envers la defensa poden ser arraconats amb dades.

 

Hi ha un gran consens respecte a la participació d’unes eventuals Forces de Defensa de Catalunya en missions de pau internacionals. Quelcom que palesa la vocació solidària, ensems que responsable, cap a un Món més segur i pacífic. Dit d’una altra manera: una Catalunya independent no només enviaria ajuda humanitària a zones en conflicte, també n’assumiria els riscos necessaris per a protegir i imposar la pau.

 

El favorable a l’OTAN remarcaria la voluntat de fer-se càrrec dels compromisos heretats per Catalunya com a estat successor. Quelcom especialment important si es pretén enviar un missatge de responsabilitat a aquells Estats dels quals se’n espera el reconeixement.

 

En definitiva, la consciència de la ciutadania del Principat (i en especial de l’independentisme) sobre el que representa ser un Estat, està plenament consolidada. És responsabilitat d’aquells qui volen recuperar la sobirania obrar en conseqüència.